Pla d'autoprotecció (PAU) a Barcelona
El pla que es fa servir el dia dolent, no el que dorm en un arxivador. Redacció, implantació, simulacre i homologació al registre, amb el catàleg d'obligats a la mà. Des de 1.490 € + IVA.
Prefereixes parlar? Truca'ns
Qui fa què quan alguna cosa va malament
El pla d'autoprotecció organitza la resposta davant d'una emergència: quins riscos hi ha, quins mitjans existeixen de debò, qui avisa, qui talla el subministrament, per on s'evacua, on es confina la gent i qui parla amb els bombers quan arriben. A Catalunya el regula el Decret 30/2015, i això és el primer que cal aclarir — preguntat si s'aplica el RD 393/2007 estatal o el decret català, el regulador respon literalment: «El Decret 30/2015». L'estatal és un marc de mínims; el catàleg que decideix si hi estàs obligat és el català.
Dues dades que canvien la conversa. El pla ha d'existir des de l'inici de l'activitat (art. 4.1.b), i l'«inici» no és la llicència sinó l'exercici real — es controla per l'alta a l'IAE o per l'alta dels treballadors. Però, al revés del que es pensa gairebé tothom, l'homologació del pla no és requisit per obrir: és un procediment independent. Qui et digui que sense PAU homologat no et donen la llicència d'activitat està barrejant dos expedients que es van separar per norma.
L'error freqüent és tractar-lo com un document d'arxiu. Un pla que ningú no ha llegit, amb un plànol que no correspon a la distribució actual i un cap d'emergència que ja no hi treballa, no serveix el dia que fa falta — ni protegeix qui el va encarregar, perquè la llei obliga a implantar-lo, a fer simulacre anual i a conservar-ne els informes.
Un pla que ningú no ha llegit no protegeix ningú.
El catàleg té dos nivells, i cal saber en quin caus
L'annex I del Decret 30/2015 separa dos mons. L'epígraf A són les activitats d'interès per a la protecció civil de Catalunya: les homologa la Comissió de Protecció Civil de Catalunya i porten l'índex llarg del pla. L'epígraf B són les d'interès local: les homologa la comissió municipal de protecció civil i porten un índex reduït. Canvia qui decideix, canvia la feina i canvia el preu. I si l'activitat afecta més d'un municipi, puja automàticament a interès de Catalunya (art. 3.4).
Dos matisos que gairebé ningú no explica. El primer: l'epígraf B és un terra, no un sostre. El mateix encapçalament diu que els seus límits «tenen el caràcter de mínims» i que l'ajuntament pot ampliar-ne l'afectació per ordenança. El segon: Barcelona té règim propi. La disposició addicional 6a li reconeix, per la Carta Municipal, la regulació del seu propi catàleg i la tramitació dels plans d'interès local. Aplicar l'epígraf B sense més a Barcelona ciutat és un error.
I som clars amb el que no sabem: Bombers de Barcelona distingeix entre els obligats per l'epígraf B i els obligats per l'art. 12 de l'annex 1 de l'ORCPI, l'ordenança municipal d'incendis del 2008. Aquest règim existeix, però el seu text no és accessible en línia, així que no publiquem llindars municipals que no hem pogut llegir: els comprovem activitat per activitat abans de pressupostar. I a l'inrevés, l'Administració pot incloure't per resolució motivada encara que no apareguis en cap llista. Si no ets al catàleg, hi cap un protocol d'emergències voluntari (art. 3.3), que no s'homologa ni es registra però és el que miren una asseguradora i un jutge quan passa alguna cosa.
La pregunta no és «necessito un PAU?»: és en quin epígraf estic.
Obligats d'interès per a la protecció civil de Catalunya
Els llindars que més es veuen a Barcelona, amb la seva lletra i el seu número de l'annex I. Si la teva activitat apareix en un epígraf específic mana aquell; la clàusula genèrica de l'apartat j) és la que atrapa la majoria.
| Edificis i recintesA.j).1. Capacitat o aforament igual o superior a 2.000 persones, o alçada d'evacuació igual o superior a 28 m. Són dues portes independents: s'hi entra per qualsevol de les dues | ≥ 2.000 pers. o ≥ 28 m |
|---|---|
| Instal·lacions desmuntables o de temporadaA.j).1. Tancades, tipus carpa amb parets, sostre i portes. El Decret 82/2010 fixava 2.500 i es va abaixar a 2.000 | ≥ 2.000 persones |
| Altres activitats en espais delimitatsA.j).1. Es compten assistents i participants, no entrades venudes. Un concert tancat amb tanques a l'aire lliure entra per aquí, no per «instal·lació desmuntable» | ≥ 5.000 persones |
| Espais no delimitatsA.j).2. I si l'espai no delimitat es considera d'especial risc per la seva ràtio de sortides, es tracta com a recinte i baixa al llindar de 5.000 | ≥ 20.000 persones |
| Ús sanitariA.f). Hospitalització o tractament intensiu o quirúrgic amb 200 llits o més; qualsevol altre sanitari amb ≥ 28 m d'alçada d'evacuació o ocupació ≥ 2.000 | ≥ 200 llits |
| Ús docentA.g). Centres destinats a persones amb discapacitat o malaltia mental amb més de 200 places; qualsevol altre docent amb ≥ 28 m o ocupació ≥ 2.000 | > 200 places |
| Residencial públicA.h). Residències i centres de dia per a gent gran o persones amb discapacitat, o on hi hagi usuaris que no puguin evacuar pels seus propis mitjans, amb 200 places o més | ≥ 200 places |
| CàmpingsAfegits a l'epígraf A per la Resolució INT/764/2016: capacitat ≥ 5.000, o en zona de risc greu d'inundació, a menys de 500 m de massa forestal, o en zona d'intervenció per risc químic | Per capacitat o risc |
Obligats d'interès local — i qui no hi està obligat
El tram local és on hi ha la major part del teixit de Barcelona. I les tres últimes files són les que més consultes ens estalvien a tots, perquè responen a la pregunta contrària: quan no hi ha obligació. Recorda que l'ajuntament pot ampliar aquests mínims per ordenança.
| Edificis i recintesB.f).1. Aforament superior a 1.000 i inferior a 2.000 persones. Instal·lacions tancades desmuntables o de temporada, el mateix interval | > 1.000 i < 2.000 |
|---|---|
| Altres activitats en espais delimitatsB.f).1. Per sota de 2.000 no hi ha obligació per aquest epígraf, llevat d'ordenança municipal | ≥ 2.000 i < 5.000 |
| Espais no delimitatsB.f).2. És el tram on cauen les curses populars i els actes a la via pública de mida mitjana | ≥ 10.000 i < 20.000 |
| SanitarisB.c). Hospitalització o tractament intensiu o quirúrgic amb menys de 200 llits. I un llindar que sorprèn: centres de diàlisi amb més de 30 places | < 200 llits |
| Docents i llars d'infantsB.d). Ocupació entre 1.000 i 2.000; centres per a persones amb discapacitat amb 100 a 200 places; i llars d'infants, ludoteques i similars amb més de 100 alumnes | > 100 alumnes |
| Residencial públicB.e). Residències amb 100 places o més en conjunt no incloses a l'epígraf A | ≥ 100 places |
| AparcamentsNo obligats. El criteri oficial és literal: les activitats d'aparcament no estan incloses a l'annex I, i a més no poden inscriure's voluntàriament al registre | No |
| Comunitats de propietarisNo obligades, ni amb 1.500 persones. El Decret s'aplica a activitats i centres, i una comunitat d'ús residencial privat no ho és | No |
| Edificis petitsAforament igual o inferior a 1.000 persones i alçada d'evacuació inferior a 28 m. No obligats pel Decret, llevat d'ordenança municipal o resolució motivada de l'Administració | No |
Quatre documents, quatre annexos i uns mitjans que cal tenir
L'annex II fixa l'estructura, i no és orientativa. Document 1, identificació, emplaçament amb coordenades UTM, accessibilitat per a l'ajuda externa, ocupació per franges horàries i anàlisi del risc, amb els riscos externs, les condicions de confinament i els elements vulnerables. Document 2, inventari real de mitjans i mesures correctores. Document 3, el manual d'actuació: classificació de les emergències, equips i què es fa davant de cada risc. Document 4, implantació, manteniment i actualització. Més quatre annexos: directori, formularis, plànols i fitxes d'actuació.
El que gairebé ningú no mira fins que li ho exigeixen és l'annex III, que no és declaratiu: fixa mitjans mínims obligatoris. Equip de primera intervenció d'almenys dues persones presents durant tot l'horari. Desfibril·lador i dos primers intervinents formats en suport vital i DEA en residències, docents grans i edificis d'aforament ≥ 2.000. I ambulàncies per trams en esdeveniments: una d'assistencial de classe B a partir de 5.000 persones en espai delimitat, amb una més per cada 10.000. Aquests mitjans els paga el titular, no van dins dels honoraris del tècnic, i es pressuposten a part — però si no hi són, el pla no se sosté.
En redactar-lo comprovem els mitjans que hi ha de debò contra els que diu el paper: detecció, BIE, hidrants, columna seca, enllumenat d'emergència. És habitual que aparegui material sense legalitzar o sense el manteniment al dia, i llavors el que toca abans és la legalització d'instal·lacions. I si el pla és d'una carpa, una graderia o una estructura desmuntable, caldrà a més el certificat de solidesa.
Autoprotecció, emergències i prevenció de riscos no són el mateix
És la confusió que costa més diners, i té una causa documental concreta que expliquem a l'última fila. Tenir un d'aquests documents no eximeix dels altres, i cap no substitueix el PAU.
| Pla d'autoprotecció (PAU)Llei 4/1997 i Decret 30/2015. Protegeix la població present i l'exterior — persones, béns i medi ambient. El signa un tècnic acreditat, l'homologa una comissió de protecció civil i s'inscriu al registre electrònic | Homologat i registrat |
|---|---|
| Mesures d'emergència de PRLArt. 20 de la Llei 31/1995. Analitza situacions d'emergència i organitza els primers auxilis, la lluita contra incendis i l'evacuació, per als treballadors. No s'homologa; ho controla la Inspecció de Treball | Sense homologació |
| Pla de prevenció de riscos laboralsArt. 16 de la Llei 31/1995 i RD 39/1997. Integra la prevenció en la gestió de l'empresa, amb avaluació de riscos i planificació preventiva | Sense homologació |
| L'origen de la confusióL'art. 46.3 del Decret 112/2010 d'espectacles diu, i continua vigent, que els locals amb aforament autoritzat inferior a 500 persones «han de fer un pla d'autoprotecció d'acord amb la normativa de riscos laborals». Anomena pla d'autoprotecció el que és PRL: no s'homologa ni entra al registre | Norma vigent, nom enganyós |
| El que ja no és certEl PAU va deixar de formar part de l'expedient de la llicència d'espectacles. L'art. 46.5 del Decret 112/2010, que ho deia, està derogat, i avui l'homologació és un procediment independent | Derogat |
L'acreditació que gairebé ningú no té
El pla l'elabora i el signa personal tècnic acreditat (art. 5.a), i l'acreditació no es compra: es guanya. L'art. 24 exigeix titulació universitària més el curs de formació bàsica de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya, el projecte final del qual és un PAU real d'una activitat de l'epígraf B. Per poder signar plans de l'epígraf A cal estar abans acreditat en l'àmbit local i superar a més el curs superior. És esglaonat i no hi ha drecera. A més, l'acreditació és per sectors d'activitat, i la llista de tècnics acreditats és pública.
Conseqüència pràctica: una gestoria no pot signar el teu pla, i el teu servei de prevenció aliè tampoc, llevat que el seu tècnic estigui acreditat. És l'única barrera regulada de tot aquest servei, i convé comprovar-la abans d'encarregar — pregunta sempre per l'acreditació i pel sector.
Detall registral que provoca rebuigs: el pla el signa només el tècnic. El titular no ha de signar el document, perquè la plataforma no valida bé la signatura múltiple i pot rebutjar la sol·licitud; el titular signa el formulari d'homologació. I les actualitzacions també van signades per tècnic: canviar els telèfons pel teu compte i penjar-ne els fulls solts no és una actualització vàlida.
Signar el PDF a dues mans és causa habitual de rebuig.
Tramitació, homologació i tot el que ve després
El PAU no és un lliurable, és un calendari. Amb el matís que més s'oblida: el silenci de l'Administració en els informes tècnics compta com a favorable, i convé computar-lo.
| PresentacióNo temporals, dins dels 6 mesos des de l'inici de l'activitat. Temporals —un esdeveniment, una festa—, com a màxim un mes abans | 6 mesos · 1 mes |
|---|---|
| Informe tècnic previMàxim 4 mesos a l'epígraf A i 3 al local. Si és desfavorable hi ha 15 dies hàbils per al·legar, i el segon informe desfavorable ja és vinculant | Silenci = favorable |
| HomologacióLa Comissió de Protecció Civil de Catalunya a l'epígraf A; la comissió municipal al local, que pot delegar en la comarcal. Tot pel registre electrònic de plans d'autoprotecció (HERMES) | Silenci positiu als 6 mesos |
| ImplantacióDurant el primer any. Formació teòrica i pràctica amb comprovació que s'ha après, informació als usuaris i punts de reunió fora de les vies d'accés dels bombers | Primer any |
| SimulacreMínim anual llevat d'activitats temporals, amb informe d'autoavaluació en 20 dies hàbils signat pel cap d'emergència. Comunicació prèvia, 15 dies hàbils | Cada any |
| Informes d'implantacióAbans dels dos anys, informe del primer any; després, informe de manteniment cada quatre. Els signa el cap d'emergència i cal conservar-los | 2 anys · després cada 4 |
| Revisió del plaSempre que hi hagi modificació substancial i, com a màxim, cada 4 anys — 3 en instal·lacions afectades per accidents greus. Segueix el mateix procediment que l'homologació inicial | Cada 4 anys |
| Avís en emergènciaEn activar el pla: trucada immediata al 112 si cal ajuda externa, i comunicació al CECAT a l'epígraf A o al centre receptor d'alarmes municipal al local. Després, informe de l'emergència en 7 dies hàbils | Immediat · informe a 7 dies |
El que costa no tenir-lo, amb article
El règim és el de la Llei 4/1997 de protecció civil de Catalunya, i no adorna: no tenir el pla preceptiu ni sotmetre'l a homologació és infracció molt greu (art. 72.1.a), igual que no revisar-lo dins de termini (72.1.b) o no comunicar-ne l'activació (72.1.f). I hi ha una segona via, la d'espectacles, que es pot obrir pels mateixos fets.
| Infracció molt greuArt. 75. A més de la multa, sanció accessòria de clausura temporal del local o suspensió de les activitats de risc | Fins a 601.012,10 € |
|---|---|
| Infracció greuIncomplir les obligacions derivades del pla, no executar-lo, o no comunicar el director del pla una incidència que afecti el risc cobert | Fins a 150.253,03 € |
| Qui sancionaSegons l'àmbit del pla. L'alcalde d'un municipi de més de 20.000 habitants arriba a 60.101,21 € en les molt greus; el conseller a 150.253,03 € i el Govern al màxim. La regla que ningú no explica: per una de greu, cada òrgan pot imposar el 50 % del seu límit | Alcalde · conseller · Govern |
| ReincidènciaUna infracció greu comesa per qui va ser sancionat per una altra de greu els dos anys anteriors passa a molt greu | Puja d'esglaó |
| Via d'espectaclesLlei 11/2009, art. 48.q: no disposar del pla d'autoprotecció o no aplicar-lo correctament en un establiment obert al públic és falta greu. Multa d'1.001 a 10.000 €, fins a 20.000 € en cas de reincidència, i pot comportar tancament i precinte o suspensió de la llicència fins a sis mesos | 1.001 – 20.000 € |
| Excés d'aforamentSuperar l'aforament amb risc, o no atendre qui necessita assistència mèdica immediata estant obligat a tenir equipament sanitari, és molt greu en espectacles | 10.001 – 200.000 € |
Com ho fem
Et diem si hi estàs obligat
Amb l'activitat, l'aforament i l'adreça comprovem l'epígraf exacte del catàleg i, a Barcelona, si t'afecta a més el règim municipal. Sense cost i per escrit.
Visita i anàlisi del risc
Riscos propis i de l'entorn, ocupació per franges, condicions d'evacuació i de confinament, i els mitjans de protecció que hi ha de debò davant dels que diu el paper.
Redacció i signatura
Els quatre documents i els quatre annexos de l'annex II, amb cartografia, signats per tècnic acreditat. I el dimensionament dels mitjans mínims de l'annex III.
Tramitació i homologació
Alta i presentació al registre electrònic, seguiment de l'informe tècnic i de les al·legacions municipals fins a l'homologació.
Implantació i simulacre
Formació del personal, equips designats, simulacre amb el seu informe d'autoavaluació i l'informe d'implantació del primer any. El pla queda operatiu, no només lliurat.
El que més ens pregunteu
La meva activitat està obligada a tenir pla d'autoprotecció?
Depèn de l'ús i de l'ocupació, segons l'annex I del Decret 30/2015; en aquesta pàgina tens els llindars dels dos epígrafs amb la seva lletra i el seu número. Digues-nos activitat, aforament, alçada d'evacuació i adreça i t'ho confirmem per escrit i sense cost, amb l'epígraf exacte. A Barcelona ciutat comprovem a més el catàleg municipal, que és propi.
S'aplica el decret català o la norma estatal?
El català. A aquesta pregunta exacta, el regulador respon literalment «El Decret 30/2015». El RD 393/2007 és la norma bàsica estatal de mínims, però el catàleg que decideix qui hi està obligat a Catalunya, el contingut del pla i el procediment d'homologació són els del decret català.
El meu local té 400 persones d'aforament. Necessito un PAU?
No pas del Decret 30/2015. Però compte amb el parany: l'art. 46.3 del Decret 112/2010 d'espectacles, vigent, diu que els establiments amb aforament autoritzat inferior a 500 persones han de fer un «pla d'autoprotecció» d'acord amb la normativa de riscos laborals. Anomena pla d'autoprotecció el que són les mesures d'emergència de l'art. 20 de la Llei 31/1995: és una obligació real, però no s'homologa ni es registra. Confondre-les és la causa número u de factures innecessàries a l'hostaleria i el lleure.
Necessito el pla homologat per poder obrir?
No. La normativa catalana d'autoprotecció no estableix en cap cas que l'homologació sigui requisit previ per a l'autorització de funcionament. Ara bé, el pla ha d'existir des de l'inici de l'activitat, i en activitats no temporals sí que cal llicència o títol habilitador per obtenir informe favorable. Són dos expedients paral·lels.
Qui pot redactar-lo i signar-lo? Em serveix el meu servei de prevenció?
Només personal tècnic acreditat per l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya, amb titulació universitària i el curs corresponent; l'acreditació és per sectors i esglaonada — primer àmbit local, després Catalunya (art. 24). Un servei de prevenció de riscos laborals no pot signar-lo llevat que el seu tècnic estigui acreditat, i una gestoria tampoc. La llista és pública.
Quant costa i quines taxes s'han de pagar?
Des de 1.490 € + IVA un pla d'interès local; l'escala completa és a la taula d'honoraris i depèn de l'epígraf, del tipus d'activitat i de l'aforament. Quant a taxes, una bona notícia que gairebé ningú no publica: el Decret 30/2015 no estableix cap taxa per l'homologació del pla ni per la seva inscripció al registre. La tramitació és gratuïta. El que es paga és la feina tècnica, la implantació i els mitjans de l'annex III.
Cada quant s'ha de revisar?
Sempre que hi hagi modificació substancial —canvis en el risc, en l'estructura o en l'operativitat— i, com a màxim, cada quatre anys; tres si és una instal·lació afectada per la normativa d'accidents greus. Un detall de còmput que confon tothom: el termini per presentar la revisió es compta des de la presentació de la sol·licitud anterior, però la vigència es compta des de la data d'homologació, que pot ser la de la resolució o la del silenci positiu.
S'ha de fer un simulacre cada any?
Sí, mínim anual llevat d'activitats temporals, amb informe d'autoavaluació en 20 dies hàbils signat pel cap d'emergència. La comunicació prèvia és de 15 dies hàbils; si demanes un mitjà extern, un mes; i si en demanes dos o més —bombers, Mossos, SEM— cal sol·licitar-ho abans de l'1 de desembre de l'any anterior per entrar al calendari anual. I només es valoren aquestes peticions si el pla ja està homologat o té informe favorable.
És el mateix que el pla d'emergència de riscos laborals?
No. Llei diferent, bé protegit diferent, signant diferent i control diferent. El PAU protegeix tota la població present i l'exterior, el signa un tècnic acreditat, s'homologa i es registra. Les mesures d'emergència de l'art. 20 de la LPRL protegeixen els treballadors, no s'homologuen i les controla la Inspecció de Treball. Tenir-ne un no eximeix de l'altre: el PAU només recull del risc laboral allò que pot generar una emergència.
Tenim un pla del 2013. Encara serveix?
Pot ser que sí, pot ser que no, i pot ser que ja ni calgui. El Decret 30/2015 va reduir les activitats afectades respecte de l'anterior, i el criteri oficial és clar: qui estava afectat pel Decret 82/2010 i ja no ho està no necessita continuar presentant el pla. Hi ha activitats pagant revisions que no els toquen i d'altres convençudes d'estar al dia quan els va caducar la vigència. Envia'ns el pla i et diem en quin cas estàs.
Un aparcament o una comunitat de veïns hi estan obligats?
No, cap dels dos. El criteri oficial diu que les activitats d'aparcament no estan incloses a l'annex I i que a més no poden inscriure's voluntàriament al registre. I una comunitat d'ús residencial privat no hi està afectada ni amb 1.500 persones, perquè el decret s'aplica a activitats i centres. En tots dos casos sí que té sentit un protocol voluntari.
Organitzem un esdeveniment. Quan s'ha de presentar?
Com a màxim un mes abans de l'inici, i els terminis van en dies naturals. Tres avisos que estalvien disgustos: es compten assistents i participants, no entrades venudes; una carpa amb parets, sostre i portes és «instal·lació tancada desmuntable», però un recinte tancat amb tanques a l'aire lliure és «altres activitats en espais delimitats», amb un altre llindar; i si limites l'aforament per baixar de llindar, ha de quedar escrit al pla i amb control d'accessos real.
Puc actualitzar jo els telèfons del pla?
No. L'art. 5.a exigeix que també les actualitzacions vagin signades per tècnic competent, així que lliurar fulls solts no val. I si la teva activitat és a Barcelona, revisa el directori: des del gener de 2021 el 112 substitueix el 080 i el 092, i el criteri oficial ordena eliminar aquestes referències. Un pla de Barcelona amb el 080 al directori està desactualitzat per definició.
T'ho estan demanant per obrir o per renovar?
Envia'ns l'activitat, l'aforament i l'adreça per WhatsApp i et diem en quin epígraf estàs, què et toca fer i quant costa — avui mateix.